divendres, 12 de setembre de 2008

Experiència traumàtica 3 - Trobada desastrosa II

Abans de res, aclarir que sóc plenament conscient de què és traumatitzant i no traumàtica, però com m'agrada més la segona, i aquí mano jo... no cal dir res més.

Bé, aquesta trobada és una de les moltes que he tingut amb l'enemic natural dels enginyers: un filòsof. En concret, el Filoman. Aquest, demostra un despreci natural cap als organismes que ell considera inferiors als quals intenta rentar el cervell per convertir-los en filòsofs (és a dir, els alumnes). Pensava que no el tornaria a veure mai més... però ja se sap, no pots saber què t'espera a la vida fins que t'hi trobes.

Aquesta experiència és molt semblant a l'anterior, bàsicament només dir que avui estàvem tan tranquils dos amics i jo anant a veure l'estrena de Hellboy 2 (gran peli, però tampoc cal exagerar) quan, anant cap al Cinesa i parlant, la mirada se'ns desvia cap a un ser que avança amb el cap alt, com si els demés fossin escòria, fulminant amb la mirada qualsevol que se li posés davant (només amb la mirada, que si et dones d'òsties amb ell el guanyes fijo, que no és precisament un culturista). Al veure'l, al principi no el reconeixia, el meu cap volia evitar que accedís a aquesta informació, emmagatzemada en la part de "records a oblidar". Quan el vaig reconèixer, el pànic es va apoderar de mi, i no tenia gaires opcions:

1) Córrer cap a l'esquerra, fotent-me de plè a la carretera i morint atropellat com un puto colom.
2) Córrer cap enrere, la gent pensaria que estic com una puta cabra. I al girar-me i començar a córrer m'emporto el de darrera per davant segur.
3) Córrer cap a davant (sí home! de plè cap a l'enemic! I fer com en Zidane i fotre'l a terra d'un cop de cap? mala idea).
4) Córrer cap a la dreta: bloquejat pels 2 amics que m'acompenyaven.

Total, estava acorrelat, no sabia què fer: no portava cap arma a sobre! Què passaria si m'atacava amb un dossier de filo?? Heu de pensar que tot això ho vaig pensar en un instant, en realitat ens vam acabar creuant i ens va saludar, i jo el vaig haver de saludar perquè em mirava fixament, i no volia que em fotés un doujutsu d'aquells i em fés veure la vida a l'acadèmia platònica...
En canvi, en takumi, va tenir la sort de no creuar la mirada amb ell, que com a conseqüència va poder acabar sudant d'ell i no dir-li res. Quina sort...

Al final vam arribar tard al cine, la peli acabava de començar i jo teni el cap a un altre lloc... "si hagués tingut el meu tiraxines..."

Vegeu també Experiència Traumàtica - he tocat la Wii

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Uoooo! Gràcies per voler comentar! ^^

Sign by Dealighted - Coupons and Deals

Contribuïdors